Ana Pi és una coreògrafa i artista de la “imageria”, nascuda, criada i alimentada al Brasil. Treballa des de França i navega pel món a través de les capes regeneratives de la diàspora africana i la seva imaginació radical. L’artista amplifica la recerca de les danses ancestrals i les seves formes perifèriques actuals; treballa com a ballarina “extemporània”, pedagoga, creadora d’espais i escriptora. Les seves peces coreogràfiques, instal·lacions escultòriques, pel·lícules, accions pedagògiques i investigacions han estat incorporades, entre d’altres, a espais institucionals com la 35a Biennal de São Paulo (Coreografies de l’impossible), l’Institut Cisneros (MoMA), Performa Biennial, AMANT Brooklyn, la 15a Biennal de Dakar (The Wake), Centre Pompidou París i Metz, Museu Reina Sofia, Dancing Museums, Assemblée des Mutants, exposició Histórias Afro-Atlânticas, International Film Festival Rotterdam, RAW Material Company, A-CDCN France, P.A.R.T.S, Festival d’Automne, Impulstanz, Alkantara, Holland Festival, VIDEOBRASIL, Fondation Cartier, Puerto de Ideas, INHOTIM, MASP, The Place London i BARD College. Actualment, Ana Pi treballa en ATOMIC JOY, una peça coreogràfica per a vuit ballarins, que el 2025 tindrà els seus estrenes a Rencontres Chorégraphiques Internationales de Seine-Saint-Denis i a la Pinacoteca de São Paulo.

És un artista no binari nascut a l’Argentina, que circula, fomenta i té cura de xarxes d’arts performatives sud-europees i llatinoamericanes des del 2011. La seva feina es mou entre la coreografia, la dansa, l’escriptura i les pràctiques curatorials. Viu entre Lisboa i Amsterdam, en trànsit migrant connectant mons, mogut per la urgència de crear experiències corporals que puguin desviar-se dels projectes normalitzadors de món. És Màster DAS CHOREOGRAPHY 2022/24 – Universitat de les Arts d’Amsterdam; Màster en Pràctica Performativa i Cultura Visual pel Museu Reina Sofía (Madrid) 2017/18; va realitzar el PACAP 2020, a Forum Dança (Lisboa). Ha col·laborat amb artistes com Ritó Natalio (PT), Ana Rita Teodoro (PT), Leticia Skrycky (UY), Josefa Pereira (BR), Carolina Campos (BR), entre d’altres.

Coreògrafa, investigadora i codirectora artística de La Poderosa, espai de creació i investigació al voltant de la dansa i les arts vives a Barcelona.

Llicenciada en Dansa Contemporània i Coreografia a l’Institut del Teatre, amplia els seus estudis al Center for Movement Research (NY). Treballa com a intèrpret amb diferents companyies a BCN i NY i col·labora estretament amb el coreògraf Carmelo Salazar participant en nombrosos projectes i treballs escènics.

Com a coreògrafa ha desenvolupat projectes centrats en la figura de l’intèrpret com a memòria i arxiu viu, i projectes d’investigació al voltant del cos i pràctiques coreogràfiques experimentals. Realitza experiències i laboratoris que creuen la docència de la dansa i l’experimentació en diversos contextos tant acadèmics com artístics, que inclouen acompanyaments a creadorxs.

Carolina Campos, brasilera, viu a Barcelona. Desenvolupa les seves pràctiques entre la dansa i la performance, amb un enfocament en la dramatúrgia, la curadoria i la pedagogia. El seu interès se centra en la desnormalització de l’atenció i en la micropolítica de les relacions entre els agents de la creació artística. El 2023 va publicar el llibre Interrogar el Acompañar amb l’editorial Impremta LIO. Conduïx projectes pedagògics i de creació en centres com La Caldera, Graner, La Poderosa i l’Institut del Teatre, a més d’impartir tallers en diverses ciutats del sud d’Europa i Sud-amèrica. Co-coordina l’espai Fondo a Barcelona i participa en projectes curatorials entre Lisboa i Barcelona. És col·laboradora propera de la Composició en Temps Real, juntament amb el coreògraf João Fiadeiro des del 2012. Entre 2008 i 2011 va formar part de la companyia Lia Rodrigues Cia de Danças al Brasil. Va realitzar el Programa d’Estudis Independents / MACBA i el Màster en Producció i Recerca Artística a la UB.

Catalina Lescano és artista, curadora, gestora, productora i consultora de projectes artístics i culturals. Va ser Assessora d’Arts Performatives del Ministeri de Cultura de la Nació de l’Argentina (2021/23), on va crear i dirigir programes de dansa a Tecnópolis, al Centre Cultural Kirchner i al Centre Cultural Borges. És cofundadora i codirectora d’Arqueologías del Futuro, Doce Veinticuatro. Va ser directora de l’àrea d’arts performatives de Fàbrica Perú i programadora artística a Ciudad Cultural Konex. Actualment forma part de la Cooperativa Transfeminista Mercuria Cultural, col·labora amb l’agència La Infinita i treballa com a consultora de projectes artísticoculturals.

Isabela Fernandes Santana és ballarina, coreògrafa i professora de São Paulo, establerta a Berlín i París. Va ser Danceweber al Festival ImPulsTanz l’any 2017 i va ser seleccionada per a DANCE HUB Berlin com a part del projecte europeu Life Long Burning. El seu actual projecte en solitari està coproduït per ICI–CCN de Montpellier – Occitanie. Com a intèrpret, ha col·laborat recentment amb Calixto Neto / VOA (FR); Michelle Moura (DE); Meg Stuart / Damaged Goods (DE/BE) i Volmir Cordeiro / Donna Volcan (FR).

Leandro de Souza és un coreògraf i creador de dansa brasiler establert als Països Baixos. Té una llicenciatura en Dansa per la Universitat de Campinas (Brasil) i un màster pel programa Das Choreography (Països Baixos).

(Montevideo, 1985)

Dissenyadora i creadora escènica. Ha desenvolupat la seva feina en el camp de la performance i la dansa contemporània. A partir de la il·luminació, investiga pràctiques de col·laboració i cocreació. Ha treballat amb artistes com María Jerez, Edurne Rubio, Carolina Mendonça, Doris Uhlich, Marina Mascarell, Latifa Laâbissi & Nadia Lauro, Catalina Insignares, Marcela Santander, João Fiadeiro, Vera Mantero, Ibon Salvador, Tamara Cubas, Lu Chieregati, entre d’altres.

El seu projecte personal més extens, LAS LÁMPARAS (2023), va ser coproduït pel Festival TNT, Terrassa, i el Teatro do Bairro Alto, Lisboa; i presentat com a instal·lació a EAC, Montevideo (2020); i a La Capella (2022), Barcelona.

Dirigeix matéria leve, amb la col·laboració de Carolina Campos, una plataforma de recerca i formació en il·luminació per a dones cis, persones trans i no binàries, amb base a Lisboa.

Investigadore, coreógrafe, performer i dramaturgue. El seu mode d’acompanyar processos de creació sosté relacions d’intimitat entre agents que s’entrellacen amb la materialitat encarnada de la feina artística. És Màster en Coreografia i Performance per la Universitat de Giessen. Forma part de M0nster.L4b investigant la intersecció entre coreografia i el Drag. La seva última peça, Ghost, Animal Future, invoca les temporalitats queer i la creació de narratives dissidents des d’una investigació amb les atencions i el moviment.

És una DJ, productora i programadora musical que es dedica a la difusió musical i a la investigació sonora. La força motivadora de la seva feina és reflexionar sobre la representació i la justícia sonora i sobre com podem crear comunitat i possibilitat a través del so. Com a creadora musical i sonora, ha treballat component per a projectes escènics i instal·lacions de so. Li interessen les diferents formes en què l’acústic conforma la identitat cultural de la societat, i com podem aprendre’n i transformar-la a través de l’auditiva i la seva activació.

(Pontevedra, 1994)
És una artista que vincula la seva pràctica a la veu com a material i espai, prenent cos des de la composició sonora, les performances i els processos col·lectius. Ha exposat recentment a Generaciones 2025 de La Casa Encendida i al MARCO de Vigo, i ha presentat les seves performances a Jauna Muzika (Vílnius, 2025), La Capella (Barcelona, 2024) i el CA2M (Madrid, 2023). Graduada en Disseny amb especialització en Moda a l’ESDi i màster en Art Sonor a la Universitat de Barcelona, és cofundadora de l’entorn per a l’experimentació pedagògica c h o r o, amb seu a Foc, i forma part del grup de treball de Ràdio Web MACBA.

Ariadna Rodriguez i Iñaki Alvarez són nyamnyam. Unint les seves formacions i deformacions en diverses disciplines, el seu treball té com a objectiu promoure la creació, la difracció i l’intercanvi de coneixement a través d’estratègies d’interacció en cada context (g)local en el qual treballen. En aquesta cruïlla entre arts en viu, arts visuals, pensament crític i pedagogies, el treball de nyamnyam es mou entre la creació de projectes i la curadoria entesa com a espai transdisciplinar de relació i disrupció, friccionant amb la visió estandaritzada de la mercantilització de la cultura.

Han desenvolupat diverses peces teatrals presentades a festivals internacionals, com el Festival Les Urbainnes a Lausanne, Suïssa; el Festival Radical Hospitality al Blackbox Teater d’Oslo, Suècia; el Festival MIR a Atenes, Grècia; el Festival Danza en la ciudad a Bogotà, Colòmbia; el cicle SALIVA a CentroCentro, Madrid; el Festival Short Theater de Roma, Itàlia; o el Festival ZOOM IN! al Duncan Dance Research Center d’Atenes, Grècia, entre d’altres. Han dut a terme i compartit els seus projectes a Espanya, Portugal, França, Itàlia, Suïssa, Noruega, Grècia, Estats Units, Mèxic, Colòmbia i Equador.Després de vuit anys d’activitat al seu espai de Barcelona, el 2020 obren les portes de l’Espai nyamnyam al micropoble de Mieres (Girona), una cooperativa cultural centrada en la pràctica artística contemporània en l’òrbita del decreixement. Els seus projectes han obtingut el suport d’Acció Cultural Espanyola (AC/E), a través del seu programa per a la Internacionalització de la Cultura Espanyola (PICE), de la Generalitat de Catalunya (ICEC i OSIC), de Creative Europe (Unió Europea), així com de l’Institut Ramon Llull (Catalunya).

Raoni/Muzho Saleh és un artista hazara afganès que utilitza la performance, la instal·lació i el so del plany fúnebre per torçar i reformular narratives d’un (des)devenir cultural. La seva obra se centra a jugar amb la fugitivitat, sense endurir-se en una forma comprensible. En implicar l’entrellaçament de cos, esperit, política i amor dins l’art, i mitjançant l’ús de materials com el moviment, la veu, el text i el tèxtil, les seves obres són immersions temporals –tant per als intèrprets com per al públic– en maneres de pensar, sentir i relacionar-se d’un altre món.

Artista i investigador. Lesbiana no binària. Els seus espais de pràctica combinen l’escriptura i la performance, tant en la creació, com en l’ensenyament, la recerca o l’organització de programes públics. Es va doctorar en Estudis Artístics i Antropologia, amb una recerca sobre la relació entre llenguatge i geologia, i els efectes performatius del debat sobre l’Antropocè en les percepcions humanitat–natura. De la seva recerca, en sorgeix un conjunt de conferències-performances presentades internacionalment en espais artístics i contextos acadèmics: “Antropocenas” (2017) amb João dos Santos Martins, “Geofagia” (2018), “Fóssil” (2020) i “Spillovers” (2023), una traducció fabuladora al voltant de “Lesbian peoples: Material for a Dictionary” (1976), referència icònica del feminisme lèsbic de Monique Wittig i Sande Zeig. Màster en Psicologia Clínica (PUC-São Paulo) i graduat en Arts Coreogràfiques (Universitat París VIII), ha publicat articles acadèmics, textos d’artistes i editat publicacions independents vinculades a les seves recerques. Des de 2020, Ritó coordina Terra Batida, una xarxa de persones, pràctiques i sabers en disputa amb formes de violència ecològica i polítiques d’abandonament. És artista associat de l’Associació Parasita, una estructura finançada per la República Portuguesa – Ministeri de Cultura/Direcció General de les Arts entre 2023 i 2026.

El meu nom és Sara i treballo en els camps de la creació escènica i la mediació. Investigo sobre el transformisme i la seva performance des d’un punt de vista coreogràfic, experimental i crític. Els meus treballs adopten diferents formats, com ara performances, laboratoris, site-specifics o textos. Treballo des de l’humor, la plasticitat del cos i la veu, els estats emocionals i la fricció entre les arts majors i les arts menors.

Tau Luna (Medellín, 1989) és artista visual, investigadori, gestori cultural i comissari. La seva pràctica se centra en la migració humana vinculada a la violència colonial, així com en l’escolta i la memòria compartida amb éssers migrants més-que-humans. Explora tecnologies ancestrals, científiques i intuitives per investigar el sòl, les pedres i la memòria del que aparentment és inert. Forma part de diversos col·lectius de gestió, mediació i investigació i, a més de la seva recerca artística, desenvolupa espais de trobada i eines pràctiques per a aquells que comencen el seu periple migratori a BCN des dels sures. És artista resident a La Escocesa i des del 2020 forma part del cicle d’estudis Selvagem, coordinat per Ailton Krenak, adaptant continguts entre portuguès i castellà. La seva obra forma part de les col·leccions del Museu d’Art Contemporani de Santiago de Xile i de l’Espai El Dorado a Bogotà.

Granato és un artista de dansa del Brasil, establert a Berlín (Alemanya). Les seves obres són el resultat de processos que insisteixen en promoure experiències de transformació política a través de la innovació estètica. Va completar el seu màster a Uniarts Estocolm en el programa NPP – Noves Pràctiques Performatives (2021), dirigit per Chrysa Parkinson. Va participar en el programa Ex.e.r.ce 8 al CCN de Montpeller (2008), coordinat per Xavier Le Roy. Amb Catarina Saraiva, va co-comissariar el Festival Internacional i Laboratori Linha de Fuga a Coïmbra (2022). L’any 2023, va ser un dels facilitadors de The Listening Academy Berlin, en col·laboració amb Brandon LaBelle.

Veza Fernández és una artista de dansa, veu i performance establerta a Viena. La seva obra aborda les poètiques i les polítiques de l’expressió vocal com a lloc de relació, imaginació i transformació. Entrellaça pràctiques de cant, escriptura, dansa i expressió oral com a formes encarnades d’estudi, experimentació i performance. Les seves peces desborden sensibilitat i intensitat, convocant de manera polifònica un conjunt de veus i presències que anhelen moure’s, moure i ser mogudes. La seva formació s’expandeix des de la filologia, la pedagogia, el teatre, la música i la dansa contemporània, camps que, d’una manera o altra, influeixen en les seves investigacions artístiques i en les seves maneres de fer dins la creació i la presentació artística. La seva obra està fortament arrelada a l’àmbit local, infiltrant-se des de l’escena underground a les grans institucions de dansa i teatre. Té un màster en Coreografia per la DAS Graduate School (Acadèmia de Teatre i Dansa d’Amsterdam).

La seva feina s’ha mostrat, entre d’altres llocs, a brut Wien, Tanzquartier Vienna, Sophiensaele Berlin, Gesnerallee Zürich, de Singel Antwerp i La Casa Encendida Madrid.

vezafernandez.com

Victoria Pérez Royo és professora d’Estètica i Teoria de les Arts (Unizar) i investigadora d’Artea, codirectora del Màster en Pràctica Escènica i Cultura Visual (UCLM, Museu Reina Sofía 2010-2019) i professora convidada en diversos programes internacionals de recerca basada en la pràctica. Últimes publicacions: Cuerpos fuera de sí (2022), Afectividades otras, magias, cuerpos (2022, amb Rut Hernández) i The Appendixes #1-4 (2024, amb Mette Edvardsen).